APPIA GROUP continua creixent: Obrim nova oficina a Madrid!

Aplicacions i beneficis de la realitat augmentada en logística

La tecnologia avança cada cop més ràpid. De fet, des de mitjans del s. XX aquesta evolució ha estat exponencial, i sense precedents al llarg de la història. Un exemple? El primer disc dur, creat el 1956, pesava una tona i tenia una capacitat de 5 MB. Avui dia una sola foto al nostre telèfon mòbil ja ocupa aquests MB sense problema, i mesurem la capacitat d’aquests discos en gigabits o fins i tot terabits.

Per als usuaris, ha estat fàcil acostumar-se a la comoditat i immediatesa que aporta la tecnologia. Per a les empreses, ha facilitat enormement molts dels processos i l’operativa diària. Tanmateix, això també té un costat fosc: La competència té el mateix accés que nosaltres a la tecnologia, per la qual cosa cal invertir i actualitzar-se per no quedar enrere.

Sona molt grandiloqüent, però és cert. La tecnologia ha canviat les nostres vides, tant el dia a dia personal com a nivell professional, en qualsevol àmbit. Però ara us volem parlar d’un en concret: la relació entre les tecnologies de realitat augmentada i la logística.

Què és exactament la realitat augmentada i en què es diferencia de la realitat virtual, molt més coneguda? La realitat augmentada consisteix en superposar informació en forma de dades virtuals a la realitat, per exemple, si pensem en un magatzem logístic, podríem visualitzar-ne el contingut, però alhora visualitzar-hi dades sobre estoc disponible, nombre de referència, ubicació exacta… En canvi, la realitat virtual «construeix» una realitat que substitueix el món real -per exemple, veure un bosc on només hi ha palets amb caixes.

Quines són les aplicacions de la realitat augmentada a la logística?

Actualment, la realitat augmentada s’aplica a diferents punts de la cadena logística. Aquí recollim els usos més estesos, però cal tenir en compte que l’evolució tecnològica és un procés constant i accelerat, per la qual cosa les aplicacions augmenten quasi exponencialment. En aquest sentit, l’empresa ha de tenir clara la seva estratègia, què vol millorar i com aconseguir-ho, per adoptar aquelles innovacions que li siguin realment útils, i no deixar-se portar per modes tecnològiques del moment.

  • Picking. És el punt de la cadena logística en què l’ús de la realitat augmentada està més consolidat per a la recerca i selecció de productes o la consulta de l’estoc.
  • Càrrega i transport. Per exemple, per aprofitar al màxim l’espai d’emmagatzematge disponible en carregar comandes i per al transport tant dins del magatzem -per optimitzar els recorreguts en la preparació de comandes-, com l’extern -per planificar les rutes més ràpides en la distribució-. Això és especialment interesant en l’anomenada «última milla», que sol ser la part més cara i ineficient de la distribució.
  • Comerç internacional. Moltes empreses de logística internacional recorren a la realitat augmentada per comprovar de forma ràpida i fàcil si la mercaderia compleix amb la normativa aplicable d’importació i exportació.
  • Servei postvenda. A empreses que proporcionen servei de reparació i recanvis, la realitat augmentada els permet, en guiar l’operació, reparar les màquines o dispositius de forma eficient i sense errors.

Segons la part del procés que vulguem optimitzar, necessitarem aplicar diferents tecnologies d’AR, com sistemes d’escaneig d’alta precisió o tecnologia OCR, enllaçades amb wearables que ens permetin un accés eficient a la informació virtual. Per exemple, ulleres de realitat augmentada que ens mostrin les dades superposades, auriculars i micròfon per al picking per veu, un escàner d’anell o un ordinador corporal. Un dels avantatges d’aquests wearables és que deixen les mans lliures a l’operari per manejar els productes i les càrregues.

Beneficis de l’ús de realitat augmentada en logística

Evidentment, tota aquesta inversió en tecnologia i wearables no es duu a terme perquè sí, sinó que es tradueix en uns clars beneficis, com per exemple:

  • Més productivitat. Potser el benefici més clar de l’AR aplicada a la logística és un increment directe de la productivitat, en proporcionar accés en temps real a la informació, i fer més eficients i ràpides les tasques en diferents punts de la cadena.
  • Reducció d’errors. En automatitzar tasques com la lectura i l’entrada de dades es redueixen els errors en la preparació de comandes, l’estoc disponible… 
  • Menys estrès dels treballadors, ja que poden fer les seves tasques amb més comoditat i seguretat, i se’n redueix la càrrega de feina.
  • Més satisfacció del client, en optimitzar-se els temps de lliurament i reduir els errors en les comandes. A més, en fer una distribució més eficient, es redueix el cost final del producte, per la qual cosa poden ser més competitius en els preus.

Com qualsevol altra tecnologia, té inconvenients, com l’elevat cost que poden tenir els wearables -inclòs el manteniment, actualitzacions i reparacions- el coneixement necessari per implementar i fer servir aquestes tecnologies, o fins i tot la possible reticència del personal als canvis. Tanmateix, si les tecnologies es trien i implementen de forma adequada, és a dir, responent a necessitats i perspectives de creixement reals de l’empresa, els beneficis superen amb escreix els desavantatges i, allò més important, permet evolucionar, donar resposta als canvis del mercat i no quedar-se enrere davant la competència.

Entrades relacionades

Últimes entrades

El sector de la logística és cada cop més vast i complex, per la qual cosa la gestió eficient de cada part de la cadena

En el vertiginós món de la tecnologia logística la velocitat i la precisió són dos factors cada vegada més imperatius. Davant d’aquest escenari, el control