La cadena de subministrament juga un paper essencial a l’activitat diària de milions de persones i empreses. Només cal recordar els problemes que s’han generat davant de la manca d’un component essencial per a la fabricació com els microxips, quan es van quadruplicar els costos de transport marítim (cosa que per sort ja s’ha estabilitzat), o per la manca de matèries primeres com els minerals, per posar-ne només alguns exemples. Qualsevol incidència a l’origen o durant la fabricació es transmet a la resta de la cadena de subministrament i s’acaba traduint en una impossibilitat d’abastir la demanda i/o en una pujada excessiva de preu del producte final.
A més, els canvis tecnològics, econòmics, mediambientals i regulatoris han donat i continuaran donant lloc a nous desafiaments, o transformaran els actuals. Quins són els reptes més rellevants a què s’enfronta actualment la cadena de subministrament, i com estan treballant les empreses per adaptar-s’hi?
1. Adaptació als constants canvis tecnològics
Aquest repte no és nou, però ha esdevingut una constant per a la cadena de subministrament. La tecnologia ha canviat la manera com els consumidors entenen les compres en línia, i la demanda d’automatització per agilitzar les comandes és cada vegada més gran. D’altra banda, la intel·ligència artificial (IA) i l’anàlisi de dades han transformat la forma en què es gestionen els fluxos de productes, entre altres coses. La robòtica, la IoT o el machine learning són tecnologies que les empreses no poden continuar ignorant durant molt de temps.
Però, encara que la tecnologia ofereix solucions cada cop més flexibles i eficients, sovint també requereix inversió tant en la pròpia tecnologia com en la capacitació del personal per utilitzar-la. La clau per fer front a aquest repte és seleccionar acuradament les tecnologies que implementem, fer-ho de forma esglaonada, i invertir en personal format que els pugui treure el màxim partit.
2. Adaptació a les tendències en la demanda del consumidor
El comportament del consumidor final té un impacte clar en tota la cadena de subministrament, des del tipus de producte que més compra o que deixa de comprar, fins a les expectatives en els temps de lliurament i en la informació de traçabilitat.
Això obliga tots els integrants de la cadena a estar al dia dels canvis en les tendències de la demanda per adaptar-se amb rapidesa a les fluctuacions del mercat i evitar, per exemple, acumular estocs innecessaris o trencaments d’estoc. Davant d’aquest repte, només podem intentar mantenir-nos al dia de les tendències en consum i analitzar l’històric de comandes de manera regular per detectar estacionalitats o pics inusuals. Comptar amb un SGA actualitzat i complet ens facilitarà enormement aquesta darrera tasca.
3. La sostenibilitat ha arribat per quedar-s’hi
Els consumidors i les regulacions governamentals estan impulsant pràctiques cada cop més sostenibles, i es preocupen per tots els punts de la cadena de subministrament, des de l’obtenció de les matèries primeres, el transport —prioritzant productes de proximitat— i l’embalatge, com hem vist amb les tendències en logística verda o green logistics.
Per això, les empreses tenen el repte d’implementar pràctiques sostenibles i responsables que redueixin la petjada de carboni, minimitzin les deixalles que generen i, en general, que promoguin pràctiques ètiques i d’economia circular a tota la cadena de subministrament. De fet, cada cop més empreses s’impliquen no només en les pròpies accions, sinó que analitzen i valoren aquest tipus de pràctiques en els seus proveïdors.
Però, a més d’implementar aquest tipus d’accions sostenibles, és essencial que les empreses ho comuniquin a tots els seus canals, especialment als digitals, ja que és una informació que cada cop més empreses i usuaris volen conèixer.
4. La creixent complexitat global augmenta les disrupcions
La interconnexió global de les cadenes de subministrament també ha platejat reptes importants els darrers anys, com han comprovat moltes empreses que depenien d’una sola via d’arribada de matèries primeres o de distribució. Estem parlant no només d’una saturació o pujada de preus del transport, o la manca d’un component o matèria primera, sinó de pandèmies, desastres naturals o problemes geopolítics.
Davant d’aquestes disrupcions de la cadena de subministrament, moltes empreses han vist afectada seriosament la seva capacitat de producció i d’atenció a la demanda. Per intentar pal·liar els efectes d’aquests imprevistos, una de les millors opcions és optar per estratègies de diversificació de proveïdors, de millor control de l’estoc i l’inventari, per evitar dependències excessives d’un proveïdor o país d’origen.
5. Manca de talent i habilitats específiques
La ràpida i creixent digitalització de la cadena de subministrament també s’ha traduït en una manca de personal qualificat, sobretot per a llocs relacionats amb determinades tecnologies, l’anàlisi de dades o la gestió de riscos. Això dificulta la implementació de tecnologies que són d’altra banda cada cop més necessàries, o la seva correcta gestió i aprofitament eficient.
Moltes empreses opten per invertir en formació personal intern, que ja coneix l’empresa i els seus processos, en comptes de buscar professionals que són d’altra banda escassos i requereixen també un període d’adaptació i coneixement de l’empresa.
En definitiva, la cadena de subministrament està en evolució constant. Els reptes canvien, però sempre hi haurà desafiaments que requeriran adaptació per part de les diferents empreses implicades per continuar sent competitives, resilients i eficients. Per això, comptar amb partners que, a més d’oferir-nos solucions tecnològiques avançades, siguin part del nostre equip i ens acompanyin al llarg del nostre viatge, serà una de les claus del futur de la cadena de subministrament.
