Què és el cross-docking?

La logística necessita optimitzar constantment la seva distribució, per gestionar de forma eficient el creixent nombre de referències i comandes —com ja hem comentat més d’una vegada, l’e-commerce ha revolucionat no només les compres de l’usuari final, sinó tota la cadena de subministrament. Una de les estratègies logístiques que s’apliquen per estalviar costos i guanyar rapidesa en la distribució és el cross-docking. En què consisteix exactament?

Si analitzem el terme, ja ens dóna una indicació clara: «cross the docks», literalment, creuar els molls del magatzem. Així, el cross-docking consisteix a preparar les comandes de manera que la mercaderia que arriba s’enviï directament al client sense necessitat d’emmagatzemar-la, ja que la distribució s’activa quan hi ha una demanda.

Quelcom tan senzill com traspassar la mercaderia d’un camió a un altre al moll de càrrega. En el cas del cross-docking directe, la mercaderia ja ve separada i només cal traspassar-la; al cross-docking indirecte, sí que passa per un procés de picking per redistribuir-la, però no d’emmagatzematge.

D’entrada, podem veure alguns avantatges clars d’aquest sistema: estalvi d’espai i més rapidesa en la distribució; tanmateix, hem de tenir en compte que caldrà un sistema de seguiment altament eficient, àgil i, sobretot, interconnectat amb els diferents actors de la cadena de subministrament. Les analitzem amb més detall:

Avantatges del cross-docking

• És un sistema de distribució més eficient i productiu, perquè no té fase d’emmagatzematge.
• També és un sistema més ràpid, especialment el cross-docking directe.
• Permet reduir costos d’emmagatzematge, manipulació, reubicació de la mercaderia, personal de magatzem…
• Es redueixen els errors associats a l’emmagatzematge i els problemes de manca de rotació de productes i possible deteriorament en el cas de mercaderies peribles.

Desavantatges o riscos del cross-docking

• Requereix una coordinació i planificació molt precises entre tots els agents implicats a la cadena de subministrament. Per exemple, és imprescindible un SGA interconnectat amb les diferents parts per tenir informació actualitzada i en temps real de l’estat de les operacions.
• Si la sincronització no és perfecta, es pot produir un coll dʻampolla que elimina els avantatges dʻaquest sistema.
• Hi ha menys marge per als errors, de manera que el control de qualitat ha de ser ràpid i eficient.
• Requereix una inversió més gran en efectius de transport i, en funció del magatzem, en adaptar l’espai per fer possible el cross-docking de forma eficient.

Tipus de cross-docking

El cross-docking és un sistema molt útil quan l’empresa necessita reduir els temps de lliurament (com en el cas d’e-commerce o de mercaderies peribles), gestionar volums elevats de mercaderies que tenen una demanda estable o reduir els costos d’emmagatzematge . De quines maneres es pot dur a terme aquest sistema?

• Cross-docking predistribuït o directe: La mercaderia es prepara en origen, en funció de la demanda. El magatzem simplement rep i redistribueix els paquets, gairebé sense intervenció per part dels treballadors.
• Cross-docking consolidat o indirecte: En aquest cas, sí que es manipulen les mercaderies en arribar al magatzem, és a dir, passen per un procés de picking, però no d’emmagatzematge.
• Cross-docking híbrid: És un sistema més complex i flexible, que consisteix a combinar a la zona de preparació de comandes les mercaderies rebudes en cross-docking amb les ja emmagatzemades. És el tipus que requereix una coordinació més precisa.

Podríem dir que l’e-commerce ha estat el gran impulsor del cross-docking, encara que per a altres sectors com l’alimentari i el farmacèutic és un mètode més eficient que la distribució tradicional. Tot i això, el cross-docking no seria possible sense la tecnologia actual, és a dir, un SGA que permeti l’alt grau de coordinació necessari entre les diferents parts implicades la cadena de subministrament.